Universitat Rovira i Virgili
Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud
Grup de Recerca en Lingüística Aplicada

GRELALIC

Grup de Recerca en Llengües Aplicades, Literatura i Cultura

Coordinador del grup:

Investigadors/es:

Col·laboradores:

Suport a la recerca:

En un món com l'actual, el domini de múltiples llengües ha esdevingut ineludible. Traductors, lexicògrafs, correctors de textos, guies turístics, mediadors culturals i molts altres professionals tenen aquest coneixement com a eina fonamental en les seves feines. En molts altres casos esdevé necessari per poder comunicar-se amb gent d'altres països, ja sigui per motius estrictament laborals o fins i tot d'oci. Sigui com sigui, tant en els primers com en els segons, el coneixement d'altres llengües no suposa només saber-les entendre i parlar, ja que la comunicació, per tal de ser realment eficient, va molt més enllà d'això. Requereix també coneixements culturals en el sentit més ampli i fins i tot literaris.

Un cas especialment paradigmàtic, on això resulta del tot necessari el constitueixen els professors de llengua, especialment aquells que es dediquen a l'ensenyament de llengües estrangeres. Per a aquest ensenyament es necessiten textos, textos que poden ser literaris, ja que la literatura sempre ha estat la màxima expressió d'una llengua. I no es concep l'ensenyament d'una llengua sense la transmissió de coneixement culturals. I no cal oblidar que per poder dur a terme aquesta feina també resulta imprescindible la reflexió lingüística en si.

El que pretén el Grup de Recerca en Llengües Aplicades, Literatura i Cultura és contribuir des d'un punt de vista eminentment pràctic a aquesta formació interdisciplinària.

En l'àmbit més estrictament lingüístic, es preveu realitzar diversos estudis sobre morfosintaxi, sobretot de l'alemany, amb especial èmfasi en la sintaxi de l'adjectiu i amb la pretensió fonamental que els resultats siguin aplicables en l'elaboració de diccionaris específics de l'alemany al castellà o català o a la inversa, pensats en primera línia per a estudiants i traductors. Mentre que els estudis sobre la sintaxi del verb són nombrosos i exhaustius, no es pot dir el mateix pel que fa a l'adjectiu, ni en l'àmbit de la llengua alemanya ni en el del castellà o el català. En aquest cas, l'aplicació pràctica dels estudis a dur a terme requerirà també una reflexió teòrica prèvia important. Andreu Castell és en aquests moments l'IP d'un projecte finançat, titulat "Hacia un diccionario sintáctico del adjetivo en alemán y en español" (2012-2014; FFI2012-32705), en el qual participa també Margarita Molero. I Isabel Oltra ha treballat el tema en articles com ara "Notes sobre els adjectius passius modals en alemany i català" (2012).

Existeix una relació molt estreta amb diversos grups de recerca nacionals i alemanys, que continuen treballant sobre la sintaxi verbal i que possiblement estarien disposats a col·laborar amb el grup. De la mateixa manera i pel que fa també a aquesta llengua es pretén continuar investigant sobre la manera en què es presenten continguts culturals als llibres de text d'alemany com a llengua estrangera, tot seguint la línia iniciada per Andreu Castell a l'article "Cuéntame como pasó - La 'Landeskunde' en los manuales de alemán como llengua extranjera" (2008). No hi ha dubte que aquesta presentació ha anat canviant amb el temps, com ho demostra el fet que els manuals van quedant desfasats amb el temps, no només per qüestions metodològiques, sinó també i de forma important pels continguts socioculturals que presenten.

Quant al francès, es preveu realitzar diversos estudis des d'una perspectiva fonamentalment històrica, relacionats amb la història del seu ensenyament a Catalunya i Espanya. En aquests estudis s'analitzaran principalment continguts lingüístics i socioculturals tal i com apareixen en gramàtiques, manuals d'ensenyament del francès com a llengua estrangera i diccionaris bilingües. Juan F. García Bascuñana és en aquests moments l'IP d'un projecte finançat, titulat "Elaboración de un diccionario de historia de la presencia y enseñanza del francés en España, siglo XVI-XX. Continuación y conclusión" (FFI2011-23109, trienni 2012-2014), que és en realitat la continuació d'un altre "Elaboración de un diccionario de historia de la presencia y enseñanza del francés en España, siglo XVI-XX (FFI2008-02389, trienni 209-2011). També participen en aquest projecte María Inmaculada Rius Dalmau, Mª Dolores Gimeno Puyol, Elena de la Cruz Vergari y Luminita Felicia Tunsoiu.

D'altra banda cal destacar la relació amb grups estrangers, vinculats a la SIHFLES (Société Internationale pour l'Histoire du Fraçais Langue Étrangère) i que treballen sobre diferents aspectes de la història de l'ensenyament del FLE (francès llengua estrangera). A Itàlia existeix un grup de recerca, amb el qual col·laborem habitualment, que té el seu nucli aglutinant a l'Universitat de Bologna, dirigit per les professores Nadia Minerva i Anna Maria Mandich. A Alemanya existeixen també diferents nuclis d'investigació, entre el quals destaca el grup de la Universitat de Jena, que treballa sobretot sobre manuals de francès per a alemanys i que dirigeix el professor MarcusReinfried, i el grup de la Universitat de Potsdam que dirigeix la romanista Gerda Hassler, que treballa sobre la recepció del francès a Alemanya, sobretot als segles XVIII i XIX. Cal remarcar també el cas dels Països Baixos, on destaquen els treballs que es porten a terme a la Universitat d'Utrecht, dirigits per la professora Marie-Christine Kok Escalle. I igualment cal tenir en compte el grup de la Universitat de Mons (Bèlgica), dirigit pel professor Michel Berré, que treballen sobre gramàtiques franceses per a flamencs als segles XVII i XIX, i principis del XX. Així com el de la universitat norteamericana d'Illinois, que dirigeix el professor Douglas Kibbee, que estudia l'ensenyament de les llengües estrangeres, especialment del francès, al Renaixement. Finalment cal citar la pròpia França, on el grup de l'ENS de Lyon treballa en estreta col·laboració amb la SIHFLES. Amb tots aquests grups la nostra relació és molt estreta, especialment als últims anys.